Cada vegada és més freqüent la venda de béns i servicis a través de xarxes telemàtiques. Per a això el comerciant insereix una pàgina web on anuncia i llança la seua oferta al consumidor. L’oferta és rebuda per este, que l’accepta, i arriba així el moment del pagament.
Dues són les possibilitats que es plantegen:
1. L’ús de mitjans tradicionals de pagament: pagament contra reembossament, enviament de xecs al domicili social del comerciant, comunicació telefònica o via fax del número de la targeta de crèdit, lliurament i endós d’una lletra de canvi, etc.
2. L’ús d’instruments electrònics de pagament: pagament mitjançant targeta, diners electrònics, etc. En este sentit, per «instrument electrònic de pagament» hem d’entendre, d’acord amb la Recomanació 97/489/CE de la Comissió, l’: “Instrument que permeti al seu titular efectuar transaccions com les especificades en l’apartat 1 de l’article 1. Queden inclosos en esta definició els instruments de pagament d’accés a distància i els instruments de diners electrònics”.
En els supòsits primer i segon parlaríem respectivament del comerç electrònic directe i indirecte. El comerç electrònic directe o complet hauria d’arribar quan totes les fases de la contractació, no només la perfecció, sinó també la part de l’execució, del pagament i del lliurament, es produïren telemàticament. Evidentment, el lliurament telemàtic només seria possible quan l’objecte del contracte estigués constituït per servicis o béns immaterials. No obstant això, quan el lliurament telemàtic no fora possible per la naturalesa del bé, este fet no reduiria en absolut el caràcter directe o complet del comerç. En sentit oposat, el comerç electrònic indirecte o incomplet seria aquell en el qual només algun aspecte de la contractació es fera telemàticament.
2. Mètodes de pagament electrònic
3. Sistemes de pagament a Internet
A pesar de la importància del pagament electrònic, en l’actualitat no hi ha una legislació específica que reguli estrictament el pagament electrònic. No obstant això, en l’àmbit comunitari comencen a sorgir iniciatives per a definir el pagament i els diners electrònics.
Una d’estes iniciatives és la Recomanació 97/489/CE, de la Comissió, de 30 de juliol de 1997, relativa a les transaccions realitzades per mitjà d’instrument de pagament electrònic, que, tot i mancar de caràcter vinculant, resulta interessant per incloure-hi:
1. Instruments electrònics de pagament, com els recarregables de diners electrònics (targetes recarregables, targetes d’ordinador amb capacitat per a emmagatzemar valors monetaris, etc.).
2. Preveure solucions a problemes, com la pèrdua del valor emmagatzemat per mal funcionament de l’instrument de pagament o el dret d’informació del titular de l’instrument a conèixer les operacions realitzades i el saldo total emmagatzemat.
No obstant això, a pesar de tot, el consumidor no es troba completament desprotegit. Encara que no hi ha una normativa específica que reguli esta matèria, sí que hi ha normes en l’Ordenament Jurídic que resulten aplicables a alguns problemes derivats del pagament electrònic:
Llei 7/1996, de 15 de gener, d’Ordenació del Comerç Detallista, que es destina a regular el “pagament mitjançant targeta”.
REIAL DECRET LEGISLATIU 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors, aplicable a este tipus de contractació que se sol formalitzar mitjançant contractes d’adhesió.
Llei 16/2009, de 13 de novembre, de Servicis de Pagament
En l’àmbit del pagament electrònic quatre són les categories en què es divideixen els distints instruments de pagament:
El pagament mitjançant targeta és, sens dubte, la més popular i estesa de les formes de pagament emprades en el comerç electrònic i fins a dates molt recents els esforços han anat destinats a oferir-ne seguretat i fiabilitat en l’ús.
Tradicionalment, les targetes han abraçat tres usos en la contractació electrònica:
El primer ús pertany al passat i podem dir que ha desaparegut per l’arcaic i inútil que resulta en una contractació, que moltes vegades es fa entre països, quan no entre continents distints.
El segon va originar un avanç espectacular en el desenvolupament del sistema de pagament, ja que va implicar que les dades de les targetes viatjaren per la xarxa protegides per una connexió potent que impedia a altres usuaris l’accés a estes. No obstant això, en un camp on el desenvolupament tecnològic és tan veloç, mantenir un nivell de seguretat raonable, basant-se únicament en l’elaboració de canals de transmissió, era ardu i costós. Per això, algunes empreses plantejaren solucions tecnològiques que afegien, a més d’una comunicació per un canal segur, sistemes de codificació de les dades objecte d’enviament. Seguint el símil d’una xarxa informàtica com una autopista de la informació, el que es va fer fou no només millorar la seguretat de les infraestructures vials sinó també la dels automòbils que per esta circulaven. La tercera solució havia nascut.
Dins de les targetes bancàries tenim les targetes moneder que són targetes emeses per una entitat bancària que incorporen un xip en el qual pot ser emmagatzemat, amb pagament previ en l’entitat bancària emissora, un valor monetari que pot, al seu torn, ser descomptat fraccionàriament o completament en qualsevol comerç que tingui un lector d’este tipus de targetes.
Les targetes moneder es presenten com una possible solució al problema dels micropagaments (pagaments de xicotetes quantitats l’abonament per targeta dels quals genera uns costos excessivament alts per al consumidor).
Els diners no són una altra cosa que la representació d’un valor abstracte, admès per a la realització d’intercanvis i garantit per una autoritat pública. En el supòsit dels diners electrònics, esta representació, en lloc de paper, estaria continguda en bits i, concretament en cupons criptogràfics.
Avantatges:
Probablement, la més coneguda de les propostes sobre diners electrònics sigui l’aportada per la corporació nord-americana EcashTecnologies, la iniciativa de pagament de la qual ha aconseguit unes certes dosis de popularitat als Estats Units.
En principi, el seu funcionament podria estructurar-se en dues fases:
a) Creació dels diners electrònics.
Per a poder utilitzar esta forma de pagament, l’usuari ha de convertir-se en titular d’un compte corrent en una entitat bancària que emeta moneda electrònica. Amb la petició prèvia del client al banc, l’usuari, mitjançant un programari subministrat per l’entitat, pot crear i gestionar un compte de diners electrònics en què tindrà la facultat de «crear» tant «e-diners» com diners tingui en el seu compte real. En «crear» diners electrònics, el programari gestor del seu compte atribueix a cada «cibermoneda» un número de sèrie aleatori que és firmat digitalment per l’usuari i enviat al banc perquè este atribuïssin a la nova «cibermoneda» un valor econòmic determinat. Rebut pel banc, este procedeix a verificar la firma digital i a comprovar la identitat del client i la integritat del missatge. Realitzat açò, el banc firma digitalment la «cibermoneda» i li atribueix un valor econòmic determinat, valor que, simultàniament, és descomptat del compte tradicional del titular. Finalment, el titular rep la moneda firmada pel banc amb un valor determinat, preparada per a ser usada com a mitjà de pagament en l’àmbit del comerç electrònic.
b) Pagament mitjançant diners electrònics
Arribat el moment del pagament, el titular, mitjançant el programari de gestió, transferirà al comerciant «cibermonedes» per l’import del deute. Rebudes pel comerciant, este connecta amb el banc i verifica dos punts:
A simple vista és fàcil reconèixer els avantatges que l’e-diners ofereix com a manera d’articulació del compliment del pagament: pagament anònim, senzill, segur, universalment admès. No obstant això, també presenta dificultats que no han de ser obviades: l’esforç de les entitats bancàries que, a fi d’evitar-ne un doble ús, hauran d’emmagatzemar el número de sèrie de cada «cibermoneda» gastada tasca que amb la generalització d’ús i amb el transcurs del temps pot convertir-se en una tasca ingestionable, o el mateix cost en temps per la contínua necessitat de connexió amb el banc, tant per part del titular de les cibermonedes com del comerciant.
Un exemple de sistema de xec electrònic és l’eCheck definit pel FSTC (Financial Service Technology Consortium), un consorci de més de 90 membres, principalment bancs, que col·laboren de forma no competitiva en el desenvolupament de projectes tècnics. El sistema FSTC utilitza una targeta intel·ligent per a implementar un "talonari de xecs electrònics" segur. La tresoreria nord-americana va firmar el juny de 1998 el seu primer xec electrònic usant este sistema, marcant així l’inici d’un període de proves del sistema abans de la seua comercialització.
Un altre exemple és el sistema NetXec, desenvolupat per la Universitat del Sud de Califòrnia, que bàsicament reprodueix en la xarxa el sistema usual d’emissió de xecs i compensació entre bancs.
La generalització del telèfon mòbil en estos últims quatre anys ha portat algunes empreses telefòniques, davant la necessitat d’un sistema de pagament segur i ràpid, a desenvolupar sistemes basats en l’habitual telèfon mòbil.
L’usuari d’este mitjà de pagament pot optar per dues opcions:
1. Un sistema de pagament basat en targetes prepagament (a imatge de les populars targetes telefòniques).
El sistema és especialment senzill:
Este sistema té avantatges indubtables: és segur, confidencial, anònim i completament electrònic. No obstant això, té inconvenients:
2. Un sistema de pagament amb càrrec indirecte a la targeta de crèdit de l’usuari, després de la confirmació telefònica prèvia del pagament.
El pagament de béns i servicis de cost elevat, tanmateix, és solucionat mitjançant esta modalitat de pagament mòbil. No obstant això, al contrari que en el supòsit anterior, este mitjà de pagament no es fa únicament en la xarxa, cosa que el desvirtua, en bona mesura, com a mitjà de pagament. El procediment és el següent:
Com s’observa, esta segona modalitat, si bé fa possible el pagament d’imports elevats, presenta seriosos inconvenients:
PayPal, una empresa del grup eBay, és el líder internacional en solucions de pagaments en Internet que permet:
Este mètode de pagament va ser creat per eBay ja fa algun temps com una manera per a competir amb les targetes de crèdit. Este sistema permet fer transaccions electròniques sense necessitat de proporcionar el número de targeta de crèdit, únicament cal una adreça de correu electrònic. Este sistema té més de 40 milions d’usuaris actualment.
a) Avantatges per al comprador
Un desavantatge d’este sistema és que no està disponible per a tots els països.
b) Avantatges per al venedor
Enllaç: PayPal
És un dels mètodes més usats de pagament electrònic, per la qual cosa actualment lidera este sector i a diferència d’altres mètodes este sistema no treballa amb cap tipus de moneda, només or pur, és a dir tots els fons que s’hi transfereixen són convertits automàticament en or
Els fons que es depositen en e-Gold tenen el recolzament de l’or físic i és esta una de les garanties que ofereixen, a més del seu historial irreprotxable de prestació de servicis des de 1996.
E-Gold, de la mateixa manera que PayPal, també es troba ubicat sobre un servidor segur i per a registrar-se només calen el nom, l’adreça i el telèfon, no demanen compte bancari ni targeta de crèdit.
E-Gold té l’opció de guanyar diners mitjançant referits cada vegada que es fa un pagament o cobren per mitjà d’este sistema.
Enllaç: E-gold
Un sistema també molt popular de pagament electrònic, amb l’avantatge d’un sistema de referits de 6 nivells; s’obté 2,5% per cada operació que realitzi un dels referits en els 6 nivells.
No cal proporcionar les dades de la targeta de crèdit per a la verificació del compte, però en cas que no es faci té 5 dies de termini per a retirar els diners al compte, els 5 dies es compten des del moment en què s’haja rebut el pagament en compte de StormPay, també es pot demanar xec o utilitzar estos diners en tots els llocs on accepten este tipus de pagaments.
És un altre sistema també molt estès per a realitzar transaccions en Internet. Per a obrir un compte no cal proporcionar dades de compte bancari o targeta de crèdit, per a realitzar transaccions per este sistema només cal donar un correu electrònic, a més no cal que les persones amb les quals es negocia tinguin un compte en MoneyBookers. Un dels avantatges que té este sistema és que els moviments es fan de manera immediata, està disponible en diversos idiomes, entre estos l’espanyol, i té opcions de pagament en més de 30 països.
Mitjans de pagament electrònic (297)
